Nova edició solidària amb Palestina.'Vaig decidir convertir-me en una revolucionària per poder alliberar el meu poble i a mi mateixa.öôSóc de la ciutat de Haifa, però gairebé no recordo la llar de la meva infància. Puc veure la zona on jugava de petita, però de casa nostra només en recordo l'escala. Se'm van endur amb quatre anys, i no vaig tornar a veure Haifa fins molt temps després. Vaig tornar a la meva ciutat vint-i-un anys més tard, el 29 d'agost de 1969, quan el camarada Salim Issawi i jo vam expropiar un avió imperialista i vam tornar a Palestina per retre homenatge al nostre país ocupat i per mostrar que no havíem abandonat la nostra pàtria. Irònicament, l'enemic israelià, impotent, ens va escortar amb els seus avions francesos i americans.ö Leila Khaled és una més de les milers i milers de palestines que han crescut entre l'ocupació militar israeliana i la resistència palestina, i que al llarg de la seva vida han hagut de decidir, sense gaires opcions, quin camí prenien, assumint-ne totes les conseqüències. El seu pas a la lluita armada, i la participació en operacions destinades a cridar l'atenció del món davant l'opressió invisible que patia Palestina, com el segrest d'avions, l'han convertida en un personatge molt conegut. Estimada, apreciada i admirada per generacions de palestines i solidàries d'arreu del món; i temuda, odiada i criminalitzada per les defensores del sionisme i les seves aliades internacionals. El llibre Leila Khaled, el meu poble viurà s'escriu l'any 1971 i s'edita l'any 1973, a partir de les converses que George Hajjar manté amb Leila Khaled. ôJo sabia que hi havia de jugar un paper: em vaig adonar que la meva missió històrica era com la d'un guerrer en l'inevitable batalla entre opressors i oprimits, explotadors i explotats. Vaig decidir convertir-me en una revolucionària per poder alliberar el meu poble i a mi mateixa.ö
Un text per estimular el debat i engrescar-nos políticament. Una eina imprescindible per als temps convulsos que vindran.Els darrers anys, diversos símptomes ens indiquen que som davant d'un punt d'inflexió per al futur de la humanitat. A la crisi estructural del capitalisme s'hi han afegit la pandèmia, el canvi climàtic o l'escassetat de materials, conseqüències d'un sistema depredador que ha topat amb els límits biofísics del planeta. Ens trobem en un moment clau per al futur de la nostra espècie: les decisions que es prenguin els anys vinents marcaran el futur de molts milions de persones. I davant d'això, què hi podem fer, nosaltres Els moviments socials afrontem el repte més important de la història. Per superar-lo, no ens serveixen les inèrcies del passat ni continuar a la resistència. Ens calen propostes globals, universalitzables. Hem de passar a l'ofensiva! Aquest manifest és una proposta directa i ambiciosa, però també audaç i realista. Un text per estimular el debat i engrescar-nos políticament. Una eina imprescindible per als temps convulsos que vindran.
En un moment de grans canvis a l'Àfrica, molts dels nous governs reivindiquen Thomas Sankara, el 'Che' africà, i l'experiència burkinesa. Presentem aquí el seu pensament.Thomas Sankara continua sent una figura revolucionària de primer ordre per al jovent africà en lluita. Durant el seu pas breu, però fulgurant al capdavant de Burkina Faso, interromput pel seu assassinat el 1987, el jove oficial va marcar la història del país i de l'Àfrica, així com la memòria de les lluites antiimperialistes. En aquest recull es poden trobar, més enllà dels discursos principals de Sankara, discursos inèdits. A banda de fer un balanç regular a la revolució, aborda temes molt importants per a ell: el neocolonialisme, l'alliberament de les dones, la lluita contra el deute, la defensa del medi ambient i la lluita contra la desertització o el moviment de països no alineats. A banda d'aquests discursos, convenientment contextualitzats per Bruno Jaffré, especialista en la revolució burkinesa i biògraf de Sankara, s'inclouen, per completar-ne la perspectiva, una biografia del dirigent burkinès, la presentació del seu projecte polític i un balanç sobre el seu assassinat. Una obra completa que permet fer-se una idea profunda de l'experiència revolucionària inaudita que hi va haver a Burkina Faso, i del seu líder, Thomas Sankara. «No és una pèrdua de temps, en aquest període de commemoració, rellegir Sankara per apropiar-se de la seva reflexió, que en molts temes (ecologia, feminisme, deute...) va estar avançat al seu temps, i també del seu balanç: fracassos de vegades dramàtics i èxits molt de temps subestimats.» -Rémi Carayol, Le Monde Diplomatique
La reedició d'escrits de Maurín inèdits en català, en el cinquantenari del militant i pensador més original del marxisme català.Aquesta antologia es compon de dues parts de l'obra de Joaquim Maurín inèdites en català. Per un cantó, suposa la traducció al català d'un llibre de Maurín, La revolució espanyola, mentre que per l'altre implica principalment la publicació dels articles que ell mateix va escriure originalment en català a la premsa del Bloc Obrer i Camperol. La revolució espanyola és un llibre escrit a finals de 1931, amb la Segona República ja proclamada, que passa revista a totes les mancances del nou règim. La monarquia era als ulls de Maurín la clau de volta de la dictadura de classe de la burgesia, i aquest fet, que el republicanisme tradicional semblava incapaç de comprendre, era totalment evident per al moviment obrer. Per això, aquí trobem compresa la tesi segons la qual la revolució democràtica només la pot emprendre una coalició de forces motrius: la pagesia, el proletariat i els moviments d'emancipació nacional. Com ell mateix escriuria: «El vertader generador de la democràcia no és la burgesia, sinó la classe treballadora.» Un llegat estratègic per a la posteritat que no sempre ha estat reconegut malgrat que conté els ingredients per a la revolució democràtico-socialista. El cinquantenari de la seva mort, el 5 de novembre de 1973 a Nova York, a l'exili, constitueix una ocasió immillorable per retre homenatge al militant i pensador més original del marxisme català.
Un títol provocatiu per a un assaig molt suggerent: Per construir una societat lliure també hem de qüestionar les estructures familiars heretades.Per a algunes persones, la família és una font d'amor i suport. Però per a moltes altres, la família és un àmbit d'horror privat, coerció i dominació personal. En la societat capitalista, la família suporta les impossibles exigències de les cures interpersonals i el treball reproductiu. Però podríem imaginar un futur diferent A L'abolició de la família, l'autora M.E. O'Brien descobreix la història de les lluites per crear alternatives radicals a la família privada. O'Brien estudia la política familiar canviant del capitalisme racial a les ciutats industrials d'Europa i a les plantacions d'esclaus i a la frontera de colons a Amèrica del Nord, explicant l'auge i la caiguda del model familiar basat en la mestressa de casa. Des dels primers marxistes fins a les comunitats insurrectes afro i queer, passant pels moviments de protesta de masses actuals, O'Brien hi troba revolucionaris que busquen maneres millors d'estimar, cuidar i viure. L'abolició de la família ens transporta a través del passat i del present de la política familiar cap a un futur imaginat de la comuna, imaginant com podrien organitzar-se les cures en una societat lliure.
Un conjunt de vius retrats dels principals dirigents soviètics, de la mà d'una de les primeres dones corresponsals internacionals.Després de viure en primera persona, juntament amb John Reed, la revolució soviètica de 1917, vivència plasmada en el seu llibre Sis mesos rojos a Rússia, el 1920 la periodista Louise Bryant torna a Europa per elaborar un seguit de reportatges per a l'International News Service. Miralls de Moscou recull alguns dels articles sobre l'URSS que Bryant va escriure per a Hearst en aquesta època. Escrits amb l'estil directe, viu i humanista que caracteritza l'autora, la selecció consta de divuit retrats biogràfics de figures polítiques de l'època: dirigents soviètics, entre els quals Lenin, Trotski i Kol·lontai, o d'altres, com el patriarca Tikhon o Enver Paixà. «En aquest llibre he intentat mostrar els dirigents de la revolució tal com són, com els he conegut a casa seva, on no penetra la resplendor vermella i on viuen com la resta d'homes».
Un llibre profundament innovador que revela un pensador i un revolucionari molt diferent de com l'han retratat crítics i seguidors.Marx no només es va preocupar pel conflicte entre capital i treball. Marcello Musto, reconegut acadèmic estudiós de Marx, desmunta el mite de Marx com un autor economicista i eurocèntric. A partir d'un estudi minuciós d'obres més conegudes i inèdites, ens mostra com Marx, en el període de 1857-1883, va ampliar l'abast de les seves investigacions en economia política a noves disciplines i zones geogràfiques. Va estudiar les formes de propietat comunitària en les societats precapitalistes, va dur a terme investigacions en els àmbits de l'antropologia i les ciències naturals, va analitzar el desenvolupament del capitalisme als Estats Units i es va interessar per les transformacions que es produïen a Rússia després de l'abolició de la servitud. Es va posicionar com a partidari de la independència de Polònia, de l'abolició de l'esclavitud i de la lluita per l'alliberament d'Irlanda, alhora que va mostrar una ferma oposició al colonialisme.
Un relat apassionant dels anys de joventut d'un personatge que ha esdevingut icona internacional de la unificació de les lluites feministes, antiracistes i de classe.L'Autobiografia d'Angela Davis és un relat apassionant dels anys de joventut d'un personatge que ha esdevingut icona internacional de la unificació de les lluites feministes, antiracistes i de classe. Davis hi descriu amb un estil sobri, precís i fascinant la seva trajectòria des de la infantesa a Dynamite Hill, a Birmingham, Alabama, fins a un dels judicis polítics més importants del segle, en el qual va ser incriminada falsament per assassinat, segrest i conspiració, motiu pel qual va figurar a la llista dels deu fugitius més buscats de l'FBI. Al llarg de les pàgines, s'hi relaten uns anys de frenètica activitat política, a l'institut, a la universitat, al Partit Comunista dels EUA, al Partit dels Panteres Negres i amb els Germans de Soledad, en un moment històric en què els Estats Units bullien políticament també a l'exterior, amb la guerra del Vietnam i els diversos fronts d'alliberament. Publicada el 1974 i escrita quan tenia 28 anys, l'autobiografia d'Angela Y. Davis és un clàssic de l'època de l'Alliberament Negre que manté tota la força avui dia. Captivador , tan original i pertinent avui com ho era fa gairebé cinquanta anys. Les paraules inflamen la pàgina amb humor, ràbia i eloqüència -The Guardian Hi ha llibres que hauries de llegir, n'hi ha que gaudiràs llegint i n'hi ha que t'educaran. Hi ha poques vegades en què facin les tres coses. L'Autobiografia d'Angela Y. Davis és un d'aquests llibres. -Marcus Ryder Un llibre excepcional que fins i tot gairebé cinquanta anys després sembla oportú i rellevant. Potser massa, tenint en compte que poc que ha canviat tot entremig. -Los Angeles Times
Recull antològic dels llibres i opuscles publicats pel militant del POUM Jordi Arquer, pioner català en la teorització de l'alliberament nacional i social al segle XX.Catalanisme i obrerisme recull una antologia de tots els llibres i opuscles publicats pel militant independentista i socialista Jordi Arquer durant la dictadura de Primo de Rivera, la II República, la Guerra Civil i la postguerra, des del seu exili a Mèxic. En les seves publicacions hi trobem la voluntat de difondre i conscienciar sobre dues qüestions, que per a ell no sols tindran la mateixa transcendència, sinó que són dues cares de la mateixa moneda: la llibertat dels Països Catalans i la revolució socialista. Com diria ell mateix: «Com més català més socialista, com més socialista més català». Des de la seva joventut, no sols serà un destacat teòric autodidacte (el 1926 crearà els Cercles d'Estudis Marxistes que seran l'origen del Partit Comunista Català), sinó que també serà un líder polític (fundació del PCC, fusió amb el grup de Maurín per crear el Bloc Obrer i Camperol i, posteriorment, amb el grup de Nin el POUM...) i sindical (CADCI, CNT i UGT). La seva obsessió per la indestriabilitat de la qüestió nacional i social, present a les planes de L'Hora, farà que sigui etiquetat despectivament com «del grup nacionalista» dins del comunisme heterodox dels anys 30. El pròleg a «El comunisme i la qüestió nacional i colonial», «Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas»... i «El futur de Catalunya i els deures polítics de l'emigració catalana», publicat l'any 1943 des de Mèxic, on defensa la tríada independència, socialisme i Països Catalans, són importants assajos, que podem considerar una de les primeres pedres de l'espai ideològic que actualment coneixem com a esquerra independentista.
Un manifest i anàlisis clares i punyents contra l'explotació laboral i per repensar un sindicalisme adaptat als nostres temps.Amb el món canviant a una velocitat vertiginosa i els treballadors i treballadores abocades al caprici de les aplicacions, a amos dèspotes i a contractes precaris, per què ens hem de preocupar pels sindicats És que no són només per a treballadors industrials de cabells blancs i de mitjana edat Efectivament, molts sindicats semblen estar atrapats en el passat, i hi ha un desprestigi general dels sindicats, alimentat per la patronal. Però a la vegada sorgeixen experiències de lluites laborals inspiradores, des de vagues en sectors precaritzats fins a l'adaptació de sindicats per defensar els drets en l'era digital. Parlant amb acadèmics, experts, i sindicalistes de base, Eve Livingston explora com s'organitzen els i les joves treballadores per exigir uns llocs de treball justos, i reimagina com s'hauria d'articular un moviment sindical inclusiu que representi a tots els sectors. La consigna segueix sent que la unitat de la lluita pot canviar el curs de la història, i els nostres amos ho saben. Sí, tu també necessites un sindicat. I el teu sindicat també et necessita!
Una síntesi brillant de moltes de les contribucions revolucionàries de Fraser a una teoria marxista del capitalisme per al segle XXI, escrit d una manera bella.El capital actualment canibalitza totes les esferes de la vida, devorant la riquesa de la natura i de les poblacions racialitzades, succionant la nostra capacitat de tenir cura els uns dels altres i consumint la pràctica política. En aquest volum urgent i argumentat amb solidesa, la destacada teòrica marxista feminista Nancy Fraser explora l'apetit voraç del capital, rastrejant-lo de punt crític en punt crític, des de la devastació ecològica al col·lapse de la democràcia, des de la violència racial fins a la devaluació del treball de cures. Tots aquests punts crítics arriben al punt culminant amb la covid-19 que, segons l'autora, pot ajudar-nos a concebre la resistència que ens cal per posar fi al frenesí alimentari. El que ens cal, sosté, és un moviment socialista d'abast ampli que pugui reconèixer la rapacitat del capital i matar-lo d'inanició. Nancy Fraser ha produït la teoria més elegant fins ara sobre el capitalisme a la nostra època, un capitalisme no en el sentit econòmic estricte, sinó un capitalisme en el sentit d'un omnívor total, un sistema que no pot parar de devorar-ho tot al seu voltant i destruir les vides de les persones i la natura. És teoria marxista per a la nostra època de crisi i, esperem-ho, l'hora de la veritat. û Andreas Malm, autor de Qui apagarà aquest incendi Una síntesi brillant de moltes de les contribucions revolucionàries de Fraser a una teoria marxista del capitalisme per al segle XXI, escrit amb bellesa. û Wolfgang Streeck, autor de How Will Capitalism End Fraser retrata com la opressió de gènere, la dominació racial i la destrucció ecològica no són incidentals en el capitalisme, sinó que hi estan inserides de manera estructural. û Rhoda Feng, The Nation
La nostàlgia és l'emoció que més defineix la nostra època. Els líders polítics prometen un retorn a l'ahir. Es fan noves versions de pel·lícules antigues i sèries. Els veterans recreen guerres passades mentre les persones desplaçades corren pel món buscant casa. Per. qui hi ha rere aquest anhel col·lectiu que busca refugi en el passat Hem d'eliminar la nostàlgia o, senzillament, conrear-la millor I què hi ha en joc si triem malament Des de la lluita al voltant dels monuments confederats al naixement de la seguretat de la pàtria i al lament per l'extinció de les espècies, Grafton Tanner rastreja l'ascens de la nostàlgia al segle XXI i en revela el poder com una conseqüència alhora dels nostres temps inestables i una defensa en contra d'ells. Amb poca fe en un futur de canvi climàtic i ansietat econ.mica, molta gent ha virat a la nostàlgia per capejar el present, mentre unes elits poderoses l'exploten en benefici propi.Una exploració de la política de la pèrdua i l'anhel, Les hores han perdut el rellotge és una crida urgent a prendre's seriosament la nostàlgia. El futur mateix en depèn.
El 21 d'abril de 1978, el Noticiero Universal informava de la detenció d'un grup d'atracadors que havien dut a terme robatoris a mà armada a Barcelona i localitats properes «utilitzant quasi sempre armes de foc idèntiques». Els suposats lladres resultarien ser membres de l'ERAT, l'Exèrcit Revolucionari d'Ajuda als Treballadors, una organització armada que, segons diria el Consell de Fàbrica de la SEAT, d'on provenien, tenia per objectiu vetllar pels interessos dels treballadors a l'atur, empreses en crisi, presos i familiars, etcètera, fet pel qual, afegirien, van creure necessari la consecució de fons en els bancs.Aquest llibre és la hist.ria d'aquelles sigles emmarcades en un context de lluites obreres a la SEAT i arreu d'un Baix Llobregat en flames enmig d'una Transició que fou transacció. I és també un repàs de les dissidències en aquell procés de transmutació del règim franquista a una democràcia parlamentària.I enmig de tot, i com a exemple de la voluntat de l'Estat de silenciar les veus contràries a la Transició, la figura de Joaquín Gambín, que, sota les ordres de la policia hereva de la Brigada
Els Manuscrits econ.mico-filos.fics, també coneguts com a «Manuscrits de París», van ser escrits en aquesta ciutat el 1844, i van restar inèdits fins el 1932. La seva publicació va suposar una revolució en els estudis marxians, i des d'aleshores, les discussions sobre les divergències i línies de continuïtat entre el pensament del «jove Marx» i el «Marx madur» han estat constants. La lectura d'aquests textos suposa una porta d'accés al pensament del fil.sof, ja que és on Marx conquereix una pràctica nova de la filosofia com a «crítica de l'economia política», és a dir, com a crítica del saber en i a través del qual l'època forma i exposa la seva consciència de si mateixa, i mostra la importància del concepte d'alienació i de l'humanisme filosòfic en el conjunt de l'obra marxiana.
La nostra era, l'antropocé, és la de la crisi mediambiental, caracteritzada perqué l'activitat económica de l'ésser humá destrueix el planeta. Si no fem res per aturar el canvi climátic, la societat retornará a un estat de barbárie. Per evitar aquesta catástrofe, s'ha de posar fi a l'obsessió capitalista per la recerca il·limitada de beneficis. Peró pot prosperar una civilització que ha abandonat el capitalisme I tant que sí. Hi ha solucions per a aquesta crisi, i les pistes les trobem en les idees dels últims anys de Marx, sumides en la letargia durant cent cinquanta anys. Un dels académics de més talent dels últims temps ens descriu pas per pas el camí cap a una societat futura próspera. s y frustraciones. Son las caras visibles de una generación cuyo entusiasmo lleva siempre cosida la amenaza del desencanto.Su reverso son los ancianos alcoholizados, los nostálgicos de la época soviética, los supervivientes de una región fronteriza azotada por todos los terremotos geopolíticos del último siglo y medio.Entre la melancolía y el asombro, Estación Ucrania posee las mejores cualidades de la mejor lit
Mentre que el nostre imaginari és ple d'amor, alhora la nostra societat es comporta com un amant amb el cor destrossat: és cínica i menysprea l'amor, considerat un sentiment estúpid o molest.Aquest contrarelat és el fruit perillós de l'individualisme capitalista; un sistema que mentre estigmatitza la solitud, alhora ens vol sempre sols, dividits i en competéncia entre nosaltres. Concentrats en nosaltres mateixos, veiem com ens roben el temps que podríem destinar a cultivar les relacions amb els altres, l'amor inclós.Peró aquesta crisi d'amor té remei. A l'época en qué les relacions es basen en l'intercanvi o la utilitat, reservar espai a un amor sense condicions i lliure, capaÇ de passar de l'ámbit individual a la comunitat, pot ser una de les accions més revolucionáries que puguem fer. su hogar. En sus brazos, Doyle hallará una dudosa salvación en forma de amor y dinero. Pero, justo cuando trata de entablar una relación genuina en un mundo sórdido y falso, todo lo que parecía real empieza a desvanecerse. Con un aroma clásico que recuerda a los grandes maestros del género noir, Lawrence Osborne ha construido
El planeta está patint problemes greus a causa del capitalisme. Arreu del món, Karl Marx, alliberat de les cadenes del «socialisme real», és redescobert com un pensador que ens va proporcionar una crítica penetrant. 'The Marx Revival' és la guia de les idees de Marx més completa i moderna d'enÇá de la caiguda del mur de Berlín. Escrita per experts internacionals en un estil clar i accessible per a un públic molt ampli, aplega les interpretacions contemporánies més suggeridores de l'obra de Marx. Presenta el que realment va escriure sobre 18 temes clau, que són árees que requereixen una actualització pels canvis esdevinguts des de finals del segle xix, juntament amb els motius pels quals segueixen sent tan rellevants. Un recull indispensable per als especialistes i les noves generacions. su hogar. En sus brazos, Doyle hallará una dudosa salvación en forma de amor y dinero. Pero, justo cuando trata de entablar una relación genuina en un mundo sórdido y falso, todo lo que parecía real empieza a desvanecerse. Con un aroma clásico que recuerda a los grandes maestros del género noir, Lawrence Osborne ha construido
Sabies que l'alcalde de Figueres Abdó Terrades va ser destituït i deportat a Andalusia per negar-se a jurar fidelitat a la monarquia O que l'inventor del submarí era Narcís Monturiol, un dels primers comunistes catalans Les Memóries d'un veterá de la República, dictades des del llit de mort pel republicá federal Antoni Feliu i Codina, van ser publicades a principis de segle pel diari republicá barceloní El Diluvio. Fil Roig ha compilat i traduït al catalá aquestes memóries, que són un retrat de la Barcelona republicana, revolucionária i popular de mitjans del segle XIX.A través d'anécdotes i vivéncies, peró sense abandonar el rigor históric, aquestes Memóries ens submergeixen en una etapa fonamental per entendre l'aparició del catalanisme i l'articulació de l'esquerra republicana i obrera. Des de l'assassinat d'un empresari per part d'un grup d'obrers fins a l'adveniment del Sexenni Revolucionari i la divisió dels republicans federalistes entre «intransigents» i «benévols». Escenes tan sonades com la baralla a cops de puny entre Anselm Clavé i el capitá general de Catalunya, l'escridassada a Joan Prim a Bar
