Un homenatge magistral a Marcel Proust i al poder alliberador de la literatura. Mentre es troba immersa en lescriptura del pròleg per a una antologia darticles sobre Marcel Proust, Laure Murat topa amb una escena de Downton Abbey en qu�� un majordom para la taula mesurant la distància entre els coberts amb lajuda dun regle. Aquesta cerimònia, executada amb una solemnitat sacramental, li evoca una fi gura arcaica: les pures «formes buides» que regeixen lentorn aristocràtic. En aquesta atenció a les coses inútils Murat hi reconeix una part de si mateixa, perquè és descendent dels Luynes i els Murat, dues dinasties franceses cèlebres i centenàries.Arran daquesta epifania, i guiada per la fascinació que li va despertar, als vint anys, la lectura dA la recerca del temps perdut, acaba per emprendre una revisió del seu passat a través duna història i una París que no li són alienes: «El món passat en què vaig créixer seguia sent el de Proust, que havia conegut els meus besavis, els noms dels quals apareixien a la novel·la».Així es com Proust, novel·la familiar serigeix en un homenatge no només a lobra proustiana, sinó al poder emancipador de la literatura a través de la lectura, que és també un poder de consol i reconciliació amb el temps.
Un assaig apassionant sobre un fenomen social emergent entre els natius digitals: viure cada cop més en el món virtual que en el real. Durant la pandèmia molts joves van popularitzar un estrany fenomen virtual: el reality shifting, una pràctica amb què milers de centennials afirmaven haver-se traslladat a universos paral·lels, mentre interaccionaven amb els seus ídols o els seus personatges preferits i experimentaven, a través de les seves consciències i creences, una vida autèntica i real.Gabriel Ventura dissecciona, amb un estil seductor i estimulant, aquest nou hàbit social emergent entre els nadius digitals i es pregunta quines són les seves noves maneres de pensar i comprendre el món.
Un projecte narratiu brillant: la ciència-ficció al servei de la meditació existencial. «Em dic Tara Selter. Soc al divuit de novembre, reverbera al meu voltant. Soc una criatura extraordinària que no hauria de ser a prop de les persones que saben on van. […] Puc comptar els meus dies, i ho faig. Puc escriure sobre els meus dies, i ho faig […], puc escriure el que vulgui, puc viatjar on vulgui, no em falta res. Camino per la vora d’un precipici, compto els dies i els apunto. Ho faig per recordar. O ho faig per mantenir el control dels dies. O potser perquè el paper recorda el que dic. Com si jo existís. Com si algú m’escoltés.»Tara Selter, la llibretera antiquària que es troba atrapada en el bucle temporal d’un 18 de novembre del qual no troba la manera d’escapar, continua en aquest segon volum anotant les seves reflexions sobre la situació tan insòlita que està vivint. Torna a l’habitació d’hotel on va començar tot, fa una visita peculiar a la seva família, emprèn un viatge per totes les latituds d’Europa en un intent de recrear el pas de les estacions i segueix fent-se preguntes sobre qui és, qui som, quina relació tenim amb el temps i com ens acaba configurant.Solvej Balle reprèn en aquestes pàgines la seva fascinant exploració novel·lística sobre la condició humana en un dels projectes narratius que, amb els seus set volums, és un dels més ambiciosos de la literatura europea actual.
