Al llibre anterior, L'origen de 110 dites populars, cercàvem la procedència de certes expressions i ara, a L'origen de 100 frases fetes en trobareu una nova tongada. No volem fer-nos el suec, però tampoc enganyar-vos com a un xino. Pregunteu-vos a vosaltres mateixos o al vostre entorn si una frase o una altra és utilitzada freqüentment, si es coneix el significat. En qualsevol cas, l'origen us sorprendrà. Us en farem cinc cèntims, però no volem acabar com el rosari de l'aurora, ni explicar un sopar de duro. Només pretenem estirar de la manta i, encara que no lliguem els gossos amb llangonisses, per si les mosques, no tirarem la tovallola. A fi de comptes, es tracta de jugar-se els quartos, de menjar en el mateix plat sense fer més voltes que el 29.
Aquest llibre és un entreteniment, un esbargiment ideal per fer en solitari o en família. Consisteix a llegir una frase feta que utilitzem sovint i descobrir-ne l'origen. Així de senzill. Per fer-ho, de vegades ens haurem de remuntar a l'any de la picor, però com que som de la màniga ampla les explicacions són sempre breus. Volem remenar les cireres, però sense haver de passar la nit en blanc. La història es pot escriure de moltes maneres. Hi ha la història oficial i la no oficial; la gran història i la petita història, també la de les expressions populars, que formen part del patrimoni lingüístic i cultural d'una determinada comunitat. Us presentem, doncs, l'origen de cent deu dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer-ne la procedència. És hora de saber-la, de trobar el quid de la qüestió abans de perdre la xaveta i no sortir de polleguera.
En Renato és un treballador que va créixer després de la guerra i va començar a treballar als catorze anys. Un treballador que fon elèctrodes en milers d'espurnes de foc a prop de tancs de petroli gegants. Un home que respira zinc, plom i bona part dels elements de la taula de Mendeléiev, fins que una fibra d'amiant se li obre camí fins al pit.
L'autor del llibre és el fill d'en Renato. Va créixer entre les curses de bicicleta, el futbol de carrer i les baralles davant de l'oblidada siderúrgica Ilva, a la ciutat de Follonica. Alberto Prunetti reconstrueix la hist.ria laboral d'en Renato, lluitant als jutjats pel reconeixement de l'amiant com a causa de la seva mort. Una hist.ria terrible, explicada barrejant records i documents, mesurant brillantment les emocions.
¿Por qué un joven que acababa de graduarse decide cortar todos los lazos con su familia y perderse en una región inhóspita? En abril de 1992, Chris McCandless, de 24 años, se internó solo y apenas equipado en tierras de Alaska. Había regalado todo su dinero y abandonado su coche, y soñaba con una vida en estado salvaje. Cuatro meses más tarde, unos cazadores encontraron su cuerpo sin vida. Su historia, difundida en un reportaje de Jon Krakauer, suscitó una agitada polémica, para unos, era un intrépido idealista; para otros, un loco y un ingenuo sin el menor conocimiento de la naturaleza. Antes de desaparecer, Chris McCandless escribió a un amigo: «No eches raíces, no te establezcas. Cambia a menudo de lugar, lleva una vida nómada... No necesitas tener a alguien contigo para traer una nueva luz a tu vida. Está ahí fuera, sencillamente.» El 18 de enero de 2008 se estrenó en España la película basada en este libro, dirigida por Sean Penn.
Us heu preguntat mai per què utilitzem, de manera espontània, expressions com ara 'afluixar la mosca', 'escampar la boira' o 'passar per la pedra'? Per què ens referim a 'l'any de la picor' o 'a la quinta forca'? Per què 'som de la màniga ampla' o 'fem campana'? Us presentem, doncs, l'origen d'un centenar de dites habituals en la nostra parla quotidiana, frases fetes que col·loquem a tort i a dret, sovint sense conèixer la procedència. Esperem 'no estar carregats de punyetes' en el nostre propòsit. Tampoc volem 'cantar la canya a ningú', ni molt menys 'donar gat per llebre'. Només provem de 'no perdre el fil' i 'posar els punts sobre les is', sense necessitat de passar per 'uns setciències'. I esperem fer-ho sense necessitat de 'treure el sant Cristo gros'.
Quin dels gairebé mil municipis catalans no té la seva festa major Quina població renuncia a promoure els seus productes tradicionals Qui és tan distret com per oblidar els seus orígens ancestrals D'aixó tracta aquest llibre, en qué us oferim un recull de cent celebracions, n'explorem la procedéncia i n'expliquem el contingut. Potser aleshores gaudirem més de la truita amb suc, del xató o de la ratafia; vibrarem intensament amb els traginers, els gegants o els gossos d'atura, i ens emocionarem amb la Dansa de la Mort, la Morisca o les fogueres de Sant Joan. Visqueu on visqueu, sempre tindreu a prop una fira, una festa o una solemnitat per celebrar. No hi falteu!
Cuando Mohandas era un niño pequeño, su madre le inculcó valores hindúes de la no violencia. Estudió Derecho en Inglaterra. Luego, en Sudáfrica, pudo comprobar la gran injusticia que sufría el pueblo indio por parte de los colonos blancos y se hizo activista. Organizó a la gente para desafiar pacíficamente las leyes injustas, pero fue arrestado y encarcelado. Uno de sus principales objetivos era que los indios de Sudáfrica y de la India tuvieran derecho al voto. Hoy Gandhi es recordado como el «padre de la India»: un líder pacifista que luchó por la libertad.
