Filtrer
- Ciències socials
- Ciències aplicades
- Ciències pures
- Cuina
-
- Poesia
- Teatre
- Traduccions al català
- Llibres de butxaca
- Literatura catalana traduïda al francès
- Còmics
- Història
- Monografies
- Guies
- Mapes
- Esports
- Religió
- CD - Viníl
- Jocs
- Objectes
- Llibres de segona mà - Promocions
Novetats: ficció
-
Premi Sant Jordi 2024
«T’estimo i això és un crit d’auxili. T’estimo i això és un fem-ho junts, sisplau. T’estimo encara que el món se’ns hagi desfet de cop. T’estimo malgrat aquest abisme de braços buits i les illes on m’he perdut».
Després d’un fort sotrac —dos, de fet—, la Carla necessita tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb el que és important de debò i curar-se les ferides. Per aconseguir-ho, haurà de viatjar molt endins de si mateixa, i molt enfora, també, a un munt d’illes que l’ajudaran a veure la vida des d’una altra òptica. Illes remotes, inaccessibles, tràgiques, llegendàries o artificials, illes que, al capdavall, som una mica nosaltres. I, mentrestant, procurarà pujar dos fills encara petits i viure amb la gent que estima: sobretot l’Òscar, la seva parella, la Nora, la seva millor amiga, i el senyor Feliu, un home que sempre ha estat com un avi per a ella.
Enmig d’un dia a dia no sempre lluminós, la Carla agafa perspectiva i escriu un text confessional des del fons del cor que l’ajudi a entendre com ha arribat al punt on és i què vol a partir d’ara. Un crit d’auxili per estimar-se de nou. -
Obra guanyadora de la tercera edició del Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona.
Quan la Regina Soldevila era una nena i jugava a fet i amagar pel passatge de Sert, va creuar la mirada per primer cop amb un noiet esquifit que ho espiava tot des de la seva finestra. Era el fill petit dels amos. Josep Maria Sert, que acabaria sent el millor pintor muralista del món, es va enamorar de la Regina abans de començar la seva fulgurant carrera d'èxit internacional, i no es van acabar de separar mai del tot. Mentre ell col·leccionava amants il·lustres (Colette, Misia i Roussy Mdivani…), ella procurava formar una família que li fes oblidar la pobresa, els conflictes que sotragaven la ciutat i aquell primer amor.
La seva aventura ens emociona i ens obre els ulls a una ciutat fascinant. En el creixement de la Regina hi tindran molt a veure el teatre, els amics, el barri de Sant Pere i un altre passatge més amagat, més humil, que sovint li va servir de refugi. El passatge d'en Cirici: la distancia més curta entre la ciutat vella i la ciutat nova. Un dels racons amb més secrets de Barcelona.
Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) és historiadora i filòloga catalana, i una de les autores de més llegides del país. Ha dedicat novel·les a moltes figures destacades de la història de Catalunya i amb aquest premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona suma un reconeixement més a un enorme palmarès. -
Premi Mercè Rodoreda 2024. Un llibre contra la fatalitat que posa el focus en el poder de la imaginació i l'enginy.
Mitjançant la barreja d’elements reals amb altres de fantàstics, els contes d’Elefants basculen entre l’humor, la gravetat i la sàtira per teixir històries esquitxades de petites revelacions i d’instants en què l’impossible és a tocar. Viatges que sempre acaben en desastre, la caiguda del cavall —o hauríem de dir elefant?— d’un empresari petrolier, el ritual de cada any d’una família per recordar un ésser estimat, una ciutat on es capgiren els fonaments de la societat...
Amb la presència discreta però constant i indefugible dels animals del mateix nom, Elefants és un conjunt de narracions que posen en primer pla el poder de la imaginació i de l’enginy per accedir a mons nous i per fer front a les angoixes humanes. Un debut fulgurant, mereixedor del premi Mercè Rodoreda, que confia en la força de la literatura per apuntalar l’esperança en temps de neguits climàtics, tecnològics i existencials.
-
Un text descarnat i valent que anomena les coses pel seu nom.
Un noi de 16 anys entra a l’habitació d’hospital on el seu pare està en coma, envoltat de màquines que el mantenen en vida. El noi sap que se n’ha d’acomiadar i que és l’última oportunitat per confessar-li tot allò que no li ha dit mai: la seva veritable identitat, amb la por i la vergonya que sempre ha sentit davant d’aquest home ara moribund.
Jo era un noi és un llibre de dol, on el narrador explica al seu pare —i s’explica a ell mateix— tot el que va callar durant la infància i l’adolescència. Un viatge d’indagació a través d’escenes de la seva vida, que recorre l’arqueologia familiar: l’emigració de l’avi de Galícia al barri de la Zona Franca als anys cinquanta, la fàbrica de la SEAT, un pis malalt d’aluminosi, per finalment entendre la seva identitat i sexualitat.
Un text descarnat i valent que anomena les coses pel seu nom —amor, odi, classe, desig, por— i que trenca la cadena de transmissió de masculinitat asfixiant i opressiva que uneix l’avi i el pare, el pare i el fill.
«Jo era un noi és la constatació que la pròpia experiència, passada pel sedàs de la generositat i l’ambició esdevé el tipus de literatura que ens interpel·la sense relegar-nos únicament al lloc de l’espectador.» — Míriam Cano
«Tan impactant com una esquerda profunda, que arriba directa als fonaments.» — Blanca Esteva
-
Què conté que sigui tan valuós un llibre custodiat en secret al llarg de generacions? Des del segle xiii als confins d’Occitània fins a la cartoixa d’Escaladei al segle xvi, El llibre daurat ressegueix la història que comença amb l’Arnau Feiner i el seu fill Genís i l’ideal que persegueixen: curar els malalts. Per fer-ho volen combinar els remeis tradicionals que coneixen les dones amb el nou saber mèdic que s’obre pas a les universitats. El que no s’imaginen és que el seu propòsit toparà amb les institucions mèdiques de l’època, que, decidides a acabar amb la tradició remeiera, lluitaran amb fúria pel poder i perseguiran durant segles les dones sàvies fins a extrems inimaginables. Lluís Llach ha escrit una novel·la que és també una reivindicació, que neix de la injustícia de la persecució de les dones al llarg de la història.
