Soixante ans après, enfin, le Folklore intime du Roussillon de Simona Gay sort de l'oubli. C'est le titre donné au « recueil de folklore » que Simona Gay, née Pons (Ille-sur-Têt 1898-1969), a laissé sous forme de tapuscrit. Un « livre à paraître » annoncé dans la revue Conflent en 1963 mais qui n'avait jamais vu le jour. Et pourtant quel matériel ethnologique exceptionnel a été collecté par Simona Gay : chansons (populaires, religieuses), prières, contes, formules de guérison en catalan. L'ethnologue-poète a recueilli tout un précieux matériel à la limite des croyances et des traditions orales populaires catalanes auprès de bergers, pabordesses, paysannes, paysans du Conflent, de l'Aspres et de la Cerdanya. Le long et patient travail de recherche et de mise en forme de Miquela Valls (en charge de l'édition critique) a permis d'étoffer, à partir des archives familiales, le manuscrit original. Elle nous permet également de resituer le travail de la folkloriste dans sa trajectoire personnelle et poétique. Simona Gay a également pu enregistrer certaines de ses informatrices (teurs). Vous pourrez donc écouter leurs précieux témoignages (QR code à l'intérieur) mêlant ainsi oralité et écriture. Seixanta anys desprès, finalment es treu de l'oblit el Folklore íntim del Rosselló de Simona Gay. És el títol amb el qual se sol designar el recull de folklore que la Simona Gay, Pons de fadrina, (Illa 1898-1969) va deixar en forma de mecanoescrit quasi llest. Un llibre a punt de parèixer, anunciat el 1963 a la revista Conflent que mai va ser publicat. I, tanmateix, quin material etnològic excepcional ha recollit la Simona Gay : cançons (populars, religioses), pregàries històries, fórmules de curació en català. L'etnòlega-poeta ha recollit tot un ventall de material preciós al límit de les creences i de les tradicions orals populars catalanes. Els seus informadors, les seves informadores són pastors, pabordesses, pages
El comissari Ferrandis i l'inspector Bensoussan investiguen els assassinats d'una sèrie de noies a la ciutat algeriana d'Orà, l'any 1954, quan encara era la cinquena ciutat de França. El comissari Ferrandis, un bon vivant apassionat d'origen valencià, no posa gaire distància entre la seva vida privada i les investigacions, i això li provoca conflictes amb el cos de policia i també amb la seva dona Arlette, que ja està tipa dels seus embolics sentimentals. Per altra part, el presumpte assassí va deixant notes al comissari amb un sentit de l'humor sinistre sobre les seves pròximes actuacions. Quan la investigació s'encalla, arriben reforços de París, però res és mai senzill en una ciutat com Orà.
Nosaltres, els Set Homes, es presenta com una llegenda pirinenca en forma de peça teatral. Explora i contrasta l’afany de poder i l’ambició desmesurada, el desig i la dualitat de l’atracció i la destrucció. El text, viu i evocador d’imatges fortes, traspua emoció, deixant en-treveure una gran estima per la natura. I ens permet creure en la capacitat regeneradora dels canvis i de qualsevol destí, encara que s’hagin forjat amb foc i sang.
Un cant en clarobscur, relat poètic, ens parla del cant com a expressió vital i universal, exaltant la música com a element sagrat. Ens narra la vida i la mort, l’amor i el desamor; sobretot l’amor, amb una oda als sentiments diversos que suscita. I ens insta a escoltar el cant que ressona en cada ésser viu, amb confiança i autenticitat, deixant-nos portar per la seva melodia, i viure amb el cor obert al món en la seva plenitud.
Utilizant a la vegada els mètodes més cientifics de la recerca històrica, i els mètodes més moderns de la investigació geopolitica, l'autora ens dóna una visió de conjunt de la història de les terres catalanes del Nord, subratllant-ne tres grans moments : - Els origens - De la integració a la separació (1172-1659) - D' ença de l'annexió Història d'une terres obertes a totes les invasions, capaçes d'arrelar les seves poblacions i desenvolupar intercanvis.Història d'un poble capaç de patir els pitjors sofriments i de demostrar les més vitals aptituds a la resistència i a la recuperació col.lectives. Història d'un pais que ha sempre participat en els esdeveniments a nivell europeu - sent malauradament sovint al cor mateix dels conflictes - tot intentant mantenir la seva especificitat. Un llibre que ens permet, com a catalans, de considerar el segle XXI amb confiança i orgull.
Com i per què els Catalans del Rosselló en vénen a dir-se francesos?
Com van percebre els canvis culturals que van acompanyar aquest procés de nacionalització, i com van imaginar el seu paper en aquest nou conjunt nacional? Com, finalment, van copsar l'aparició del nacionalisme català al sud de la frontera des de finals del segle XIX?
Per contestar aquestes preguntes, aquest llibre proposa una revisió dels discursos que pretenien definir la identitat rossellonesa durant el període contemporani, de les descripcions provincials de finals del segle XVIII als llibres d'història més recents.
En tornar la paraula a la gent del Rosselló, vol fer sentir el que han dit sobre els canvis polítics, culturals i socials que han transformat el seu territori des de la doble revolució nacional i industrial dels anys 1780.
En fer-ho, no descobreix una sèrie de lamentacions passades o pesades sinó l'esforç de comprensió realitzat pels intel·lectuals d'un petit poble que es pregunta sobre el seu futur en un món hostil a les cultures minoritàries. I és a una reflexió molt universal, sobre la identitat, la cultura, el poder, que convida aquesta qüestió catalana tan particular.
