Aquesta nova edició de la poesia completa de Joan Salvat-Papasseit té la intenció de posar en mans de lectors i lectores tots els seus poemes coneguts fins ara. Per a això, el seu curador, Jordi Martí Font, ha partit de cada una de les primeres edicions dels sis llibres de Salvat-Papasseit (Poemes en ondes hertzianes, L’irradiador del port i les gavines, Les conspiracions, La gesta dels estels, La rosa als llavis i el pòstum Ossa Menor). Alhora, el llibre també inclou una addenda amb 10 poemes escrits en català a diverses publicacions (El Dia, La Columna de Foc, L’Enemic del Poble i altres), 11 a L’Estat Català i 8 poemes escrits en castellà.
L’edició de Martí compta amb el pròleg que Joan Fuster va escriure el 1962 per a la primera edició de la poesia completa de Salvat publicada per l’editorial Ariel. I es tanca amb un epíleg escrit pels biògrafs de Salvat, Mei Vidal i Ferran Aisa.
El llibre porta per títol Joan Salvat-Papasseit, Poeta amb majúscula i està embolicat amb una nova edició del «Primer Manifest Futurista Català» creada per a l’ocasió pel dissenyador del llibre Gerard Joan. El volum és un clar exemple de com un mateix llibre pot tenir vocació de ser popular i esdevenir un objecte bell.
De l'oppidum de Ruscino à la cité que nous connaissons aujourd'hui, Perpignan ville deux fois millénaire a connu une histoire mouvementée.
De l'Âge d'or catalan et du développement méditerranéen à la ville frontière enserrée dans ses murailles au coeur des conflits européens, des révolutions lointaines ou plus proches, Perpignan a vu des périodes de lumière et d'obscurité. Si tout ceci a déjà été étudié par le passé, la recherche a progressé et les connaissances se sont affinées depuis les années 1990, ce qui permet d'offrir, avec cet ouvrage, une vision globale des avancées.
C'est donc, tout d'abord, à une entreprise de contextualisation et de synthèse que les auteurs, enseignants, chercheurs de l'Université de Perpignan, se sont livrés dans les quatre grandes parties chronologiques qui structurent ce volume. Pour la partie antique Isabelle Rébé, pour le Moyen Âge Aymat Catafau, pour la période moderne, Patrice Poujade (également coordinateur du projet) et pour la partie contemporaine Nicolas Marty.
Des encarts viennent compléter ces textes. Ce sont les travaux de spécialistes, de jeunes chercheurs, parfois inédits, souvent récents, toujours neufs, qui concernent tel ou tel point de l'histoire de la ville catalane. Intéressants et originaux, ils ne manqueront pas de piquer la curiosité du lecteur.
C'est ainsi que près d'une trentaine de collaborateurs a participé à cette belle aventure et contribué à une meilleure connaissance de la Fidelíssima Vila de Perpinyà.
La Maternitat d'Elna va ser una trinxera de pau i d'humanitat durant els anys més crítics del segle XX. Des de llavors, Elna és un símbol de dignitat i un far de memòria democràtica. Entre el 1939 i el 1944, una jove infermera suïssa va comandar, contra el corrent feixista i superant un munt d'obstacles, un projecte que va salvar centenars de vides. Elisabeth Eidenbenz va creure en les vides de tantes dones que hi van anar a parir fugint de la persecució franquista i nazi, i en les de tots els seus fills. Elna té una gran novel·la, fins avui inèdita en català, i és la que teniu a les mans. La peripècia de la Teresa, una miliciana arribada a la Maternitat des de la misèria del camp d'Argelers, ens fa conèixer un munt d'històries menudes i alhora enormes de les mares i els fills d'Elna: companyes i fills, també, de l'Elisabeth. «Ella, que es reia de la vanitat de les altres mares, se sorprenia en experimentar un veritable plaer, una mica culpable de totes maneres, a mirar com s'adormia la Llibertat, tranquil·la i sadollada per l'única gràcia d'aquest cos de dona del qual havia renegat durant tant de temps»
