Poesia catalana completa - Josep Sebastià Pons

La poesia de Josep Sebastià Pons —impecable i commovedo- ra, com un mirall immutable d’una bellesa sense temps, en l’en- certada expressió de Joan Triadú— se’ns revela com un dels conjunts més potents de la lírica catalana contemporània, que, amb tot, no ha gaudit del reconeixement que mereix entre la crítica i el públic, i això que molts dels seus poemes destil·len una gran saviesa i ens conviden a reflexionar sobre un seguit de temes profundament humans que són encara de bon llegir: la vida, la mort, el record dels que foren, l’amistat, el país, el pas del temps... En paraules de Pep Vila, que signa l’epíleg, Josep Sebastià Pons «fou una heura arrapada, que s’aixecava majes- tàtica entre les ruïnes de la poesia rossellonesa». L’obra poètica completa d’aquest rossellonès universal ha es- tat objecte, en el passat, de dues edicions, a cura de Tomàs Garcés (1976) i de Christian Camps (1988). En aquesta nova edi- ció, curada per Eusebi Ayensa, es tenen en compte per primer cop tots els seus materials d’arxiu (primeres versions de molts poemes, diaris personals, correspondència pública i privada, quaderns de treball...), conservats a la Mediateca de Perpinyà i a l’arxiu particular de la família Frère-Pons, de Sureda, amb l’al- licient afegit d’un centenar de poemes i fragments de poemes nous, rigorosament inèdits.