Episodis de la Història

Els espais de llibertat del Sexenni Democràtic (1686-1874) permeteren el debat sobre l'estructura de l'estat i sobre quin reconeixement calia atorgar als territoris que el formaven.

De la Barcelona de la baixa edat mitjana coneixem diversos llinatges que recorren un mateix camí: de primer, enriquiment en el comerç i el negoci del diner; a continuació, ascens a l'estament dels ciutadans honrats; i, per fi, ennobliment amb l'ingrés a la petita noblesa dels cavallers. La dels Gualbes és una d'aquestes famílies, remarcable pel seu poder tant econòmic com en el govern municipal.

De forma innovadora, «La batalla d'Almansa» explica des del punt de vista militar les claus de la derrota, dilluns de Pasqua de 1707, de l'exèrcit anglo-lusitano-holandès davant el franco-castellà, molt superior en nombre. Aquest «Episodi» coincideix amb el tercer centenari de l'efemèrides.

Posa al descobert una de les pedres angulars del projecte absolutista de la Cort Espanyola per tal de dominar Catalunya -molt abans del fatídic 1714- fou, durant les set dècades anteriors, la construcció d'una Ciutadella que li assegurés una submissió de Barcelona i, per extensió el control militar de tot el Principat: «El día que se asegurase esta ciudad con una Ciudadela lo queda lo restante de la Povincia»

En el context general de la Guerra de Successió, la ribera de l'Ebre va ser un front molt particular, ja que la seva defensa va recaure en mans de tropes anomenades irregulars, com ara el sometent, els voluntaris i, sobretot, els miquelets (O fusellers de muntanya). De fet, en el present llibre defensem que aquestes tropes poden ser considerades auxiliars de les tropes regulars, i que mereixen molta més atenció per part dels historiadors, així com el coneixement i el reconeixement, del públic general.

La utilització de la barretina, comuna a l'època moderna tant al camp com a la ciutat, caigué entre els sectors populars -en altres sectors, el retrocés s'havia iniciat abans- durant la segona dècada del segle XX. El retrocedir-ne l'ús habitual, esdevingué un símbol de catalanitat. Pere Anguera explica el moment de glòria simbòlica de la barretina durant els anys de canvi del segle XIX al XX.

Dels personatges que van defensar les constitucions i llibertats catalanes fins al darrer moment i que, com a conseqüència de la derrota, sofriren un llarg i penós captiveri, els autors n’han seleccionat vint-i-cinc de ben representatius, que van patir en carn pròpia la duresa i la inflexibilitat de la repressió borbònica del 1714. No es tracta de fer-ne biografies completes, sinó d’explicar principalment les circumstàncies dels respectius empresonats.

Vinculat a una família, de l’Hospitalet de Llobregat, significada en la lluita armada contra el franquisme, Manuel Sabaté (1925-1950) actuà al costat dels mites de la guerrilla anarquista. Després deportar una vida de rodamón i de saltar-se el servei militar, la seva experiència de lluitador llibertari fou poc brillant i molt breu. Als 24 anys, va ser sotmès a un judici sumaríssim, acusat de bandidatge i terrorisme. L’executaren,al Camp de la Bóta,pel fet de dir-se Sabaté.

La Guerra Gran (1914-1918) va ser un dels sotracs més intensos que ha sofert el món. Fou un esdeveniment d’una gran complexitat que va alterar les relacions dins i fora del vell continent. A més, constituí la causa inicial de la Segona Guerra Mundial, de tal manera que alguns historiadors consideren que a Europa, de guerra, tan sols n’hi va haver una, de llarga durada, que va arribar fins al 1945..

Recorregut pel moviment coral a Catalunya i les seves implicacions amb les vicissituds polítiques i socials del país.

A l’hora de passar comptes als vençuts de la Guerra Civil, el franquisme s’atreví aperseguir i dictar sentències contra persones mortes. Una quinzena d’exemples il·lustren que les lleis de Responsabilitats Polítiques (1939) i de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme (1940) serviren per encausar i castigar l’enemic, de manera retroactiva i sense respectar el principi processal d’audiència i contradicció.

Al segle xviii es van posar les bases de la societat actual. Actes tan quotidians com són fumar, menjar un gelat, prendre cafè, llegir un diari o fer una truita de patates tenen l’origen en aquest segle; és el moment en què a Catalunya arriben un nombre immens de novetats i d’enginys, des dels teixits de cotó pintat als paraigües, que potencien el seu esdevenir industrial.

Catalunya és el país europeu que més documentació va generar en època medieval. Tanmateix, les tensions polítiques i socials han comportat als darreres segles la dispersió de documents públics i privats i també en alguns casos la destrucció massiva.

En ple bicentenari dels setges napoleònics, apareix la reimpressió d’una de les cròniques que els descriuen, redactada l’any 1962.
   "Girona era considerada com a plaça forta, per bé que les seves muralles no fossin massa fermes i malgrat que els forts que s’havien bastit al seu entorn haguessin restat descurats fins a l’extrem que, en lloc de veritables fortificacions eren més aviat modestes masies, car havien estat cedits en arrendament a conreadors de terres, i no havien estat mantinguts en condicions de constituir defenses eficients de la ciutat, si el cas arribava de haver-les d’utilitzar."